Presentem el tram pilot a Penelles: el model d’infraestructura verda que sorgirà de la modernització dels Canals d’Urgell
El projecte experimental s’ha dut a terme en el marc del Pla d’Especialització i Competitivitat Territorial PECT AgroBioFood b. Ponent, coordinat per la Diputació de Lleida, per afavorir la transformació del sector alimentari lleidatà. Els treballs d’aquesta prova pilot, amb un pressupost de més d’un milió d’euros, es van iniciar la tardor de 2021 i han inclòs, a més de l’obra hidràulica, la restauració patrimonial i la integració paisatgística. Aquests treballs, a més, han permès avaluar els beneficis socials, ambientals i culturals que suposarà la creació d’aquest model d’infraestructura verda per al territori.
El president de la CGRCU, Amadeu Ros, va explicar que “amb aquest primer tram pilot volem mostrar com és la nostra aposta per la modernització, que ja no té en compte només per l’eficiència hídrica, sinó que vol convertir els Canals d’Urgell en la infraestructura referent de les terres de Ponent i en una de les principals vies verdes europees. Aquest fet actuarà com un revulsiu tant pel que fa a la generació de noves indústries i serveis relacionats amb l’economia verda que complementin l’activitat agrícola i posin en relleu la riquesa natural i patrimonial del nostre territori”.
Inici d’obres el 2023
Està previst que el proper any comencin les obres en 11.200 hectàrees dels primers quatre trams que ja tenen el projecte executiu per valor de 110 milions d'euros i que el Govern ja ha comunicat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Segons el director general de la CGRCU, Xavier Díaz: “Aquest tram serà, doncs, el mirall de totes les obres que s’han de dur a terme als Canals. Per modernitzar primer havíem de crear el model d’infraestructura verda i després poder-lo aplicar als 325 quilòmetres de banquetes i a tota la zona regable i això és el que hem fet i mostrem avui, el model”.
En aquest “tram pilot” s’hi han contemplat sistemes de rutes verdes i saludables per afavorir la mobilitat de les persones; la potenciació del patrimoni (restauració de ponts, cartells informatius dels salts hidràulics i restauració de caselles); la connectivitat ecològica (que dóna continuïtat als passos més usuals de fauna) o la plantació d’arbres seguint la banqueta per promoure les zones d’esbarjo. Igualment, s’hi ha previst actuacions de protecció de la fauna, amb la instal·lació de rampes salva fauna en cada tram perquè els animals que caiguin puguin sortir del canal i s’ha plantat arbres a les banquetes per garantir la connectivitat ecològica. També s’ha reorganitzat el trànsit rodat que, a la banda esquerra és per als vianants i per a bicicletes, i a la banda dreta és per al trànsit rodat amb la intenció que es converteixi en una zona recreativa i de pas.
© 2010 - 2024