Regar la plana d'Urgell és una idea que data de temps immemorial.

 

Els àrabs construïren les sèquies dels pobles de la ribera del Segre i establiren en alguns indrets de la plana d'Urgell xarxes locals de reg derivades dels rius Corb i Cervera.

 

Els reis Carles I i Felip II, ordenaren estudis seriosos per a la construcció d'un canal d'abast suficient per regar tota la plana. El rei Felip II ordenà al membre del Consell Reial i Tresorer del Regne, misser Martí Joan Franquesa, que fes l'estudi de la construcció d'un canal per al reg de la plana d'Urgell i dels beneficis que comportaria. A aquest succeí el lloctinent general del Regne, Don Hernando de Toledo, que l'any 1577 es reuní al castell de Bellpuig amb l'abat de Poblet per portar a terme la construcció del Canal.

 

Fracassades aquestes temptatives, el país intentà en el segle XVII, impulsar el PROJECTE, acudint al Govern Municipal de Barcelona. El veí d'Anglesola, en Pere Ripoll, encapçalà la iniciativa i redactà les dues raonades memòries que recolzaren la petició.

 

En el segle XVIII abundaren les iniciatives i projectes per a la construcció del Canal. Esmentarem entre els seus promotors al comerciant barceloní en Jaume de Duran i al ministre Marqués de la Ensenada que encarregà un projecte a l'enginyer Bernardo Lana. En aquest projecte es parla per primera vegada de la construcció d'un segon Canal de "subvenció", a derivar del Segre, avall de la confluència del Noguera Pallaresa.
Esment especial mereix la intervenció de la Junta de Comerç de Barcelona, la qual encarregà diversos projectes en aquest segle, i en el següent, per a la construcció del Canal d'Urgell. En aquesta època trobem projectes i estudis en els quals intervingueren els enginyers Tomàs Desprat, Pere Llopart, Joan Cherta, Joan Soler Faneca, i el fill d'aquest, Tomàs Soler, sota la direcció del qual s 'iniciaren, fins i tot, alguns treballs l'any 1817.

 

Nous projectes i noves obres iniciades sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sellés, foren interromputs l'any 1833.
Els anys 1847 i 1850 el Govern de l'Estat atorgà les primeres concessions per a la construcció del Canal, entre les quals cal assenyalar la del senyor Salamanca, i, posteriorment, la del senyor Ferrer Valls.
L'any 1853 la concessió es va cedir, finalment, a l'empresa Girona Germans, Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima Canal d'Urgell.
Acabat el termini de la concessió, el Ministeri d'Obres Públiques va instruir expedient per determinar si el Canal d'Urgell havia de revertir a l'Estat, com deia el RD de 3 de novembre de 1852, o bé als regants, tal com disposava la Llei d'aigües vigent. Per Ordre Ministerial de 10 d'agost de 1964 es resolgué, d'acord amb el dictamen del Consell d'Estat, que els regants d'Urgell havien de constituir una Comunitat General que seria titular a perpetuïtat de la concessió de l'aprofitament de les aigües i de la totalitat de les obres necessàries per al reg.