Presentem el IV pla de modernització del Canal d’Urgell reclamant el compromís de la classe política
El passat 19 d’octubre, el president de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros, va demanar al Govern de la Generalitat i a tota la classe política el seu suport a la modernització del Canal d’Urgell, ja que segons va defensar, es tracta d’un projecte estratègic per a Catalunya. Ros va pronunciar aquestes paraules en el marc del IV Congrés de l’Aigua de Catalunya, que va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, on vam presentar el projecte de modernització del Canal d’Urgell.
Ros es va referir al projecte de modernització que impulsem com el d’un “projecte de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, ja que hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”.
La modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. En aquest sentit, Ros va subratllar el suport que el projecte ha obtingut per part de més d’un centenar d’empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya i també de partits polítics, però va insistir a “demanar explícitament a la Generalitat i a tota la societat catalana que sigui conscient de la importància de l’impuls d’aquest projecte”. De la mateixa manera, va explicar “la modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua”.
Inversió de 1.420 milions d’euros
L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent-hi el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers quatre projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021, i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees amb una inversió de 110 milions d’euros de cara al 2022. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels fons Next Generation.