La concessió del Canal Auxiliar o Subcanal fou atorgada a la SA Canal d'Urgell, per al millorament dels regs, per Reial Ordre de 30 d'octubre de 1919 i transferida al Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, mitjançant escriptura autoritzada el dia 29 de març de 1926 pel Notari de Barcelona, senyor Leopold Rodés.

 

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre intervingué poc després de la seva creació, en l'assumpte i, per Reial Ordre de 24 de desembre de 1927 es designà una Comissió encarregada d'estudiar la manera de remeiar els problemes derivats de la insuficiència dels regs d'Urgell. Aquesta Comissió subscriví a Saragossa una fórmula consistent en la construcció del Canal Auxiliar, que fou aprovada per Reial Decret de 25 de setembre de 1928.

 

El Projecte del Canal Auxiliar fou redactat per l'enginyer de camins, canals i ports, senyor Carles Valmanya Fabra, amb un pressupost de 14.667.000'- pessetes, corresponent pagar als regants e160% del cost efectiu de l'obra.

 

Els treballs de construcció s'iniciaren el 4 de maig de 1929 i acabaren el dia 18 de juliol de 1932.

 

Obres singulars dignes d'esment en el Canal Auxiliar són, la tramada de capçalera, propietat de FECSA, de 2.500 metres de llarg, el sifó del Sió i els túnels de Sidamon i Els Alamús.

 

El Canal Auxiliar està revestit des del seu origen fins al km. 55,60, després de l'execució de quatre projectes, el primer dels quals es portà a terme per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre durant els anys que tingué al seu càrrec l'administració de dit Canal. Els altres tres projectes han estat executats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.